‘Una història real’: un relat sobre les conseqüències del dol

a JR Go

L’obra que vam anar a veure es deia Una història real. A classe ja ens havien comentat l’argument de l’obra: una família que està passant pel dol d’un familiar proper i això provoca que les ideologies  del fill canviïn radicalment, a part de la seva relació amb la família, això va ser la idea principal que se’m va quedar després d’escoltar l’argument de l’obra.

Cal dir que no anava mal encaminada, sabia que no era una obra d’acció amb una trama ràpida i enrevessada amb traïcions, crims, drama, etc. I això ja et posa en situació, ja anava amb el xip que hauria de pensar, però això no vol dir que no em sorprengués.

Ja de primeres, la disposició del teatre en si em va impressionar, les grades estaves inclinades en direcció a l’escenari, que quedava com un llarg passatge observat per les butaques, un altre indici que l’objectiu de l’obra era empatitzar tant amb els personatges com amb la trama de l’obra.

El teatre

I ho aconsegueix. Les actuacions són creïbles, pots empatitzar amb el sentiment del pare que la seva carrera literària d’èxit internacional s’acabarà si els mitjans s’assabenten del que el seu fill ha fet, o amb el fill, que amb la por que el seu pare faci un llibre de la seva vida, es refugia en les lliçons d’economia de la universitat, les mateixes per les quals interpreta erròniament i forma el seu pensament supremacista.

El fill interpretat per Nil Cardoner

Per altre banda, tant els personatges de l’editora i la psicòloga mostren dos vessants del món. L’editora és els diners, l’avarícia, l’ambició dels que controlen el món actualment. La psicòloga, en canvi, és la justícia, la necessitat de que tot torni a l’estabilitat d’abans, amb els canvis que facin falta a part de fer front a les injustícies que pateixen els més pobres.

La psicòloga (Mireia Aixalà) i la editora (Laura Conejero) durant l’obra

Però encara que l’obra compleixi el seu objectiu i ha un punt en l’obra que tots els qui hi  érem presents vam notar, era molt lenta. Això provoca, sobretot en els adolescents, que desconnectin del que passa en el escenari fent que no es pugui apreciar del tot bé tota l’obra

També les discussions entre el pare i el fill, plenes de tecnicismes i de comparacions enrevessades i complicades que amb la intenció de confondre al pare també ho produeixen en el públic. I quan aquestes discussions es fan repetitives avorreixen a l’audiència

En definitiva, l’obra encara que no sigui la més adequada per als adolescents, encara que cap moment especifiqui que estigui destinada a un públic adolescent, tracta temes interessants i actuals, i és d’aquestes que quan surts del teatre et poses a reflexionar i t’acabes donant compte de que d’alguna manera t’ha marcat.

Hola;) em dic Núria. Tinc 15 anys i estudio 4t'ESO a l'Institut Les Corts a Barcelona. Des de sempre m'ha agradat molt llegir llibres de fantasia,escoltar música i mirar series, encara que ja no tinc gaire temps lliure. També m'agrada aprendre idiomes nous per a poder realitzar la meva gran passió: viatjar.

Hola;) me llamo Núria. Tengo 15 años y estudio 4º de la ESO en el Instituto Les Corts en Barcelona. Desde siempre me ha encantado leer libros de fantasía, escuchar música y mirar series, aunque ya no tengo tanto tiempo libre como antes. También me gusta aprender idiomas nuevos para poder realizar mi gran pasión: viajar.

Hi;) My name is Núria. I'm 15 years old and this year I study 4th of ESO at Institut Les Corts in Barcelona. Since I was just a children I love reading fantasy books, listening music and watching series, although I don't have as much time as I had before. I also like learning foreign languages. I think that learning foreign languages is useful to travel and I love travelling.